Les Pervivències Olfactives a Barcelona Comissariat pel Museu Etnològic de Barcelona i de Cultures del Món

Les pervivències olfactives a Barcelona

Subtítol – Poblenou/Pere IV – Port/Barceloneta – Raval/Gòtic & Olor Contemporània

El Comissariat encarregat pel Museu Etnològic i de Cultures del Món narra la correlació entre coneixement etnològic i les evidències olfactives, afegint-hi la innovació de traspassar aquest sabers al camp de la perfumeria com objecte de raó de l’etnografia olfactiva col·laborativa. El projecte esbrina les dinàmiques olfactives existents des del sentir, percebre, memoritzar, nomenar i categoritzar fins a la representació d’una realitat ambiental compartida.

IMG_20180628_172706 còpia

L’objecte de l’encàrrec és donar un valor etno-olfactiu – tangible -, als tres barris, alhora que un valor simbòlic, són les evidències de les pervivències olfactives de la ciutat de Barcelona. És també el “thick data” olfactiu o dada densa olfactiva, apel·lant precisament al coneixement sensitiu. D’aquesta manera, em sintetitzat una quarta etno-olor evocant la memòria episòdica dels habitants de la ciutat alhora que representativa de l’actualitat olfactiva. Unes dades que seran sempre estables i comunes, uns estímuls que junts fan creure en la nostre identitat per la seva durabilitat.

El Comissariat és també un prototip, esbossant-nos una proposta etnogràfica agosarada. Alhora, la proposta sorgeix nítidament en força com a mètode que dona solucions a problemes, concrecions de requeriment i oferiments de canvi a nous fenòmens. La investigació aplicada col·laborativa està orientada a proporcionar informes on s’especifica una afirmació, a més, aquesta tanteja sobre l’existència d’una realitat social que encara no ha pogut ser verificada de manera empírica.

Les Olors Culturals que s’ensumaran a l’exposició provenen també del consens dels tasts olfactius entre els tècnics del Museu Etnològic i Cultures del Món, Sandra Iruela i Meritxell Virgili, escollint les notes que volem transmetre a l’exposició i que més caracteritzen a cada barri com a símbol prototípic, a més, de la quarta etno-olor contemporània.

Pere IV / Poblenou

Port / Barceloneta

Raval / Gòtic

L’Olor Cultural és un símbol prototípic, arquetip o originari d’una experiència perquè sintetitza vivències, capta fenòmens físics, transmet idees i valors culturals per mitjà dels quals les societats ordenen i integren el món. I és un model per representar el més característic del gènere humà perquè és un principi de testimoniatge de la nostra relació amb l’ambient.

Meritxell Virgili és la Comissària i Omuses.barcelona – Olors Culturals / Gestió i Facilitació, és el nom que pren l’empresa que dirigeix; ànima i coordinadora  d’un treball realitzat sempre amb les seves i seus col·laboradors des de l’adhocràcia o absència de jerarquies, uns esforços compartits on mai es sacrifica la creativitat perquè treballa des de la redarquia.

Pere IV / Poblenou

Port / Barceloneta

Raval / Gòtic

Més informació sobre continguts i especificacions de l’Olor Cultural, justificació museològica i metodològica de la recerca, així com les descripcions i la paleta olfactiva de les 736 ensumades de l’etnografia Olfactiva col·laborativa. Veure  la tardor del 2019 l’Opuscle editat pel @MUEC_BCN #MUECParcMontjuïc

Extracte de Cites Etno-olfactives  o paleta olfactiva etnogràfica de Poblenou/Pere IV

  • “Carrer Roc Boronat amb Carrer Llull, l’olor que m’ha vingut és molt immediata, és la pudor instantània que  es  desprèn quan  obrim  un  pot  de  llegums  en  conserva  i  desapareix  un  cop  posem  les  llegums  sota l’aigua i les netegem. (…) (Etnògraf 1 matí 3. Pere IV/Poblenou).
  • “Sala Becket o Cooperativa Pau i Justícia. Al sortir de la cafeteria he notat una bafarada a mongetes bullides.” (Etnògraf 3 tarda 1. Pere IV/Poblenou).
  • “Torno a sentir l’olor de patata bullida… potser és a verdura (patata i mongeta) bullida.” (Etnògraf 3 tarda 9. Pere IV/Poblenou).
  • “En  les  terrasses  es  pot  veure  gent  prenent  cervesa,  altres  cafès  i  tes”. (Etnògraf 4  tarda 42. Pere IV /Poblenou)

IMG_20180628_180653 còpia

Extracte de Cites Etno-olfactives  o paleta olfactiva etnogràfica de Port/Barceloneta

  • “Passeig  de  la  Platja l’olor  a  vent  és  molt  difícil  d’explicar,  però  és  palpable,  a  mesura  que  passeges  i  t’endinses  entre  la  gent  el  vent  acarona  el  rostre  portant-te  una  olor  que  representa  el  mar,  crema  solar  i  plantes  llunyanes,  es  presenta  de  forma  agradable.” (Etnògraf 1 nit 5. Port/Barceloneta).
  • “Vaig caminant i … els primers carreres de la Barceloneta (part de ciutat, Ronda Litoral) són tancats, petits i fan més olor a cloaca; tanmateix, i al caminar, successivament els oficis dels diferents establiments em van arribant. No és una forma hologràfica, és una olor darrera de l’altre: ara ofici de sabater, ara botiga de cafè… . Saps, n’ets conscient, que la brisa que t’arriba de mar al ser humida (no fresca) t’aporta comoditat, i així, potser, sense ser-ne conscient del tot t’arriba l’olor de salnitre; el que vull dir és que el meu nas biològic es pot anar acostumant a aquesta olor i per això mateix no l’oloro del tot. De la mateixa manera pot passar amb l’olor a cloaca.” (Etnògraf 3 dia 4. Port/Barceloneta).
  • “Cigarreta + Salnitre + Crema solar… potser… etc. Estic al Passeig … a la platja, al davant del Restaurant Salamanca. Les ciutats amb platja són brutes… l’ambient és brut… és a dir, no hi ha res de paisatge natural=net, fresc, sense masses humans destorbant…, hi ha molt soroll i avions passant per sobre, pel cel massa a prop; la gent arriba a la platja massa bruta perquè prové d’una ciutat bruta. Masses restaurants a prop, masses cloaques a prop. És decadent d’una civilització.” (Etnògraf 3 tarda 8. Port/Barceloneta).
  • “Em  vaig  creuant  amb  gent  que  fa  olor  de  crema,  que  va  recordant  que  la  platja  està  per  aquí  a  prop” (Etnògraf 4  tarda 13. Port/Barceloneta).
  • “Venen  flaires  del  clavegueram  mentre  vaig  passejant. (Etnògraf 4  tarda 30. Port/Barceloneta).
  • “Olor  a  claveguera,  molt  forta.” (Etnògraf 4  nit 6. Port/Barceloneta).
  • Hi  ha  olors  que  no    si  les  identifico  com  olors  o  com  a  sensacions.  Com  per  exemple  podria  parlar d’olor a  sol,  en  realitat  es  la  sensació  a  calor.“ (Etnògraf 4  nit 42. Port/Barceloneta).

IMG_20180722_171127 còpia

Extracte de Cites Etno-olfactives  o paleta olfactiva etnogràfica de Raval/Gòtic

  • “Les olors segueixen sent velles, antigues, cansades, respirades, usades, reutilitzades. És un aire que s’ha fet servir tantes vegades! Giro per Avinyó i vaig direcció al mar. Aquí les olors són molt complicades. Desodorant? Farmàcia? Menjar? Fum? Com diantre es descriuen aquestes olors?” (Etnògraf 2 matí 11. Gòtic/Raval)
  • “Em tornen a venir aquelles bafarades com de sabatilla suada. No se com descriure millor aquesta experiència. Aquesta imatge és la que millor se li assembla. Té alguna cosa com de pernil ressec amb la grassa rància. Però no és exactament això.” (Etnògraf 2 nit 9. Gòtic/Raval).
  • “Ara passem pel carrer del Judici. Em ve una bafarada de claveguera. Aquí hi ha una densitat especial d’olors. És com una barreja de color marró però amb olors. Les olors s’han diluït tant entre elles que no es distingeixen. A més l’escalfor hi fa la seva part, contribueix a aquesta mena d’olor massiva. Es com si moltes petites olors intentessin sobreviure per fer valdre la seva identitat però acabessin desembocant en una bassa que les barreja i les dilueix. Cap d’elles aconsegueix reixir i mai més reixirà d’aquesta bassa d’olors on van a perdre la seva singularitat.” (Etnògraf 2 nit 7. Port/Barceloneta).
  • Aire Dens Urbà: “Plaça Reial. Camionet d’aigua de BCN Neta; una vegada marxa a la plaça no hi ha soroll, hi ha harmonia de fons, es “RESPIRA” un ambient tranquil i que tanmateix inspira a pensar que la plaça serà un espai dinàmic al tombar del dia, doncs hi ha molta gent. Policia local, grups de guies amb turistes, fireta, bars i barmans, vianants i “seienants badocs”. Em concentro lluny de les Rambles… i l’olor em recorda, m’evoca una plenitud de ciutat contaminada de tubs d’escapament, pipis (humans i de gossos) i de cloaca, però que BCN Neta s’afanya i s’esmerça cada dia ruixant els carrers perquè no s’ensumi aquesta podent densitat amb un escenari de sol enlluernador i blau salnitre; podria ser la d’una olor de ciutat contemporània mediterrània. Tot plegat em recorda l’episodi olfactiu etnogràfic de la ciutat marroquina de Fes.” (Etnògraf 3 matí 3. Raval/Gòtic).
  • “Vull descriure la Brisa Densa de Tarda afegint-se a l’Aire Dens Urbà (tal dia com avui): és calenta i prové del mar encara que no olori a salnitre en la majoria de vegades, en una segona ensumada i a la vegada penetrant més i millor l’olor és a cloaca, encara que aquesta, a força d’ensumar-la ja no la sents, doncs el cos biològic s’ha acostumat; pot ser a més que vingui acompanyada o sola d’olor de pipi (humà o de gos). El terra és calent. (Descripció post Passeig)” (Etnògraf 3 tarda 0. Raval/Gòtic). (aquesta la podem eliminar, si cal)
  • “He fet una volta pel darrera la Catedral i el carrer Paradís, el CEC. Potser és que m’he acostumat a l’olor a cloaca… o a Barri Vell, però no oloro, ni sento, ni percebo, sinó que ensumo el mateix que al migdia. La gent que viu al Barri Vell no olora malament el seu barri, s’han acostumat; és una adaptació del cervell, del cos biològic.” (Etnògraf 3 vespre/nit 3. Gòtic/Raval).

Raval / Gòtic

Olor etnocontemporània a la ciutat de Barcelona

En termes cognitius, no tots els etnògrafs o etnògrafes han estat capaços de descriure una etnoolor que no existís fa alguns anys. Una olor etnocontemporània també pot estar creant una identitat com a procés: olors que, a força del pas del temps, s’han anat introduint en el nostre fer diari i ja formen part del nostre paisatge olfactiu barceloní (parlem altre vegada del taskscape i l’smellscape).

Unes altres especificacions d’aquestes etnoolors són: a) poden haver estat una importació, és a dir, olors que han estat empaquetades i transportades en un contenidor per arribar quotidianament des d’un altre paisatge d’olors; b) també s’han pogut desenvolupar a la ciutat de Barcelona en el flux i l’intercanvi de les vides de les persones.

Extracte de Cites Etno-olfactives  o paleta olfactiva etnogràfica de l’olor etnocontemporània

  • “L’olor de polièster, de forma industrial, la podem olorar a moltes botigues, ja que fa 30 o 40 anys que es produeix de forma massificada. És una olor agradable d’ensumar, tot i que dona peu al rebuig pels processos d’industrialització que ocupa.” (Etnògraf/a 1, 1).
  • “L’olor de plàstic de les tendes de campanya quan justament les treus de la capsa i les muntes per primer cop.” (Etnògraf/a 1, 2.)
  • “Al final dels noranta sorgeixen amb força les botigues de “tot a 100 pessetes” i al principi del segle xxi es converteixen en els nous “tot a 1 euro”. Ens em acostumat a entrar-hi i a comprar objectes funcionals imprescindibles o no, majoritàriament amb algun element de plàstic i de mala qualitat. Aquest plàstic té una olor refinada, que sobresurt del magatzem/botiga, sempre en direcció a l’espai públic, que ensumem en la nostre circulació pels carrers.” (Etnògraf/a 3, 1)

IMG_0033

**

Hi ha emocions que enllaçades amb els sentits desborden el temps, aquest és el motiu principal de la mostra.

 

Crèdits:

Comissària: Meritxell Virgili (Omuses)

Assistència etnogràfica: Cristina Nieto, Jordi Colobrans i Sònia Múrcia.

Arquitectures museogràfiques: Daniela Longobardi. En aquest comissariat la museografia està compartida amb el Museu Etnològic i de Cultures del Món.

Disseny d’essències olfactives: Sandra Iruela (Sandir)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s