14.- Olor a so vocal i terra – Olor a música, dansa i terra

Olor a so vocal i terra – Olor a música, dansa i terra – Essència habitada. Síntesi d’un so vocal musicat i dansat

Comença l’espectacle, l’agència de l’art: intenció, causa, resultat i transformació dels qui em rodegen.

La terra, essència externa sintetitzada en un llenguatge vocal, l’éwé, i aquest imbricat en una música corporal, moviment. L’éwé, l’escolto, un so que també oloro, degusto, veig i tacte-jo, és la sinestèsia; i és una eficàcia simbòlica perquè és útil com a via de comunicació emocional, és per tant una síntesi cultural.

Me les miro… joves, amigues…, s’estimen en éwé. Essència, tret semàntic per buscar i incorporar a la ment, pràctiques referents al cos. L’éwé.

L’espai estar intervingut pels qui habiten Kpalimé. Viure, per descomptat, és un procés històric encarnat en formes orgàniques fràgils i efímers movent-se i circulant per una superfície. Aquest fenomen és un procés de revelació i la clau dels significats estan en la manera com les aprenem. El coneixement basat en la percepció en cada cultura equival al que pot considerar-se com a una “ecologia sensible”.
Des d’aquí, essències per recol·lectar.
A fora, el Tam Tam. Dones cantant, homes cantant, tocant i exposant prèdiques, amb éwé, tots sobre una superfície de terra. Quan marxin seguiran parlant i movent-se, és un patró d’activitat i ritme, múltiples capes de significats per cobrir els seus entorns habitats. Capes imaginaries d’olors en l’espai intervingut…, cal imaginar-les per ser realitats. És record, memòria i identitat.

La poètica és una activitat social que es troba en el nexe d’afinitat permanent entre les persones i el món i que juga la seva part en la seva constitució mútua. I és per damunt de tot alguna cosa que serveix per viure en els límits.
Surto, ballo, toco terra. Una hora, dos… . Donasses que m’acompanyen i em parlen.

* * *

Em trobo en Renoud, li pregunto sobre el lèxic de les olors en éwé, resposta:
Odeur (francès) : Fêtê (éwé)
Mauvais odeur: Mélefêgnuidéwo
Bonne odeur: Fêtêgnuieto
No hi ha mot per fragància o perfum. Em comenta que valoren la bona olor a la cuina, concretament a gallina o a peix (per si no està en mal estat), però que no tenen mots concrets per designar les olors.

“… Una característica del sentit de l’olor en el nostre món modern i occidentals és l’esforç per recordar-les, la causa és que no formen part del nostre bagatge cultural com ho fan en altres cultures, així que no podem tampoc invocar-les amb la mateixa facilitat. A més, la impossibilitat de recordar-les està relacionada amb la manera com es categoritzen. Explicat
d’una altra manera, no hi ha un camp semàntic elaborat per a les olors en els nostre paquet cultural…”.

Tampoc en el dels éwé.

13.- L’Alain, la pissarra i jo

Em cuida, és la seva feina, però ho fa sense obligació;  jo ho sento així.

Es posa el despertador a les 3 de la matinada per estudiar, jo l’escolto, té els exàmens de la “selectivitat” a primers de juliol. És el sistema francès, jo he vist els exàmens, poca broma. He observat que a totes les cases hi ha una pissarra adherida al mur, s’estudia guix amb mà i apunts apunt de desfer-se entre el paper. L’Alain, té el fill, el Daniel, amb qui només conviu i no educa, casat amb una dona, la Charlein, amb la que es veu només de tant en tant; fa deures a l’aire lliure sempre somrient, sempre encantador.

7 Del matí, surto de l’habitació amb el cervell mig col·lapsat, necessito alguna cosa semblant al cafè, per variar no he dormit gaire1, i… l’Alain em torna a somriure mentre em desitja el bon dia, porta brusa suficientment acolorida i a conjunt amb els pantalons a mitja cama, es disposa amb un amic a fer matemàtiques; caminar fantàstic i segur, mirada intel·ligent controlant que no em falti de res.
Em passarà els apunts sobre el pensament togolès…, els he fullejat… : podríem arribar a dir que hi ha una semblança amb el pensament de Descola amb permís de Lévi-Strauss… … … vull dir que és similar a la pel·lícula de no-tanta-ficció d’Avatar2. També fan tota la filosofia grega i europea… i bla bla bla… .
Poca broma

6.30 De la tarda i arribo a casa, l’Alain està assegut al portal i abans d’entrar estar llegint, estar estudiant!, complicitat, si entra no pot estudiar, té una mare despòtica amb tots els homes de la casa.
Les 7 és de nit, surto de l’habitació… i em topo amb l’Alain!, tamboret i tauleta baixa sota la meva llum d’entrada estudiant com diu ell “la filo”.
Poca broma

* * *

Diumenge 8.30 del vespre, magnífica entrada de l’Alain a casa, obra la porta, baixa la rampa i sinuosament aparca la motoreta, porta un vestit-pantaló d’un sols color mostassa; tipas magnífic! Diu que ha anat a l’església.

1 Insomni, efecte secundari de la pastilla de la malària.
2 La poètica de l’ecologia sensible; Crònica de: Olor a so vocal i terra-Olor a música, dansa i terra. Essència habitada.
Síntesi d’un so vocal musicat i dansat.

12.- L’agrària

Feliç a la moto, ell condueix i jo gaudeixo; cooperativa agrària: gallines, porcs, cabres, qüis, conills i pavons, horts i més hort i un bon guiatge dels associats.

Arribem a una explotació privada de gallines, entrem i m’agafa amb fortalesa i ràpidament la mà, “som parella”, és l’única manera per poder accedir-hi.
Ambient tropical a la cascada, tres nois al darrera meu… jo no entenc, jo no sé, jo només capto; aire fresc, marxem i no sense donar-lis diners; em torna a agafar la mà fermament per protegirme; o per marcar el territori?

L’explotació de palmeres per un altre dia. En Nasser no és éwé, és del nord, és un kabre.
* * *
Microcrèdits a Togo i Banca Ètica a Europa… ; és per pensar-s’ho. Una palmera petita 100 francs togolesos, és a dir 0.152 € (1€ – 655.957 CFA). L’oli de palma s’exporta a tot Àfrica i al món. Inversió Total 3.000 € com a molt; recuperació amb 5 anys, tota l’explotació.

http://www.fececav.org – Oficina de microcrèdits a Togo

11.- Un moviment, un gest

Diumenge, primera hora, els nens no fan res, s’hi estan, estan avorrits. En Gaetan prepara el te, agafa un ganivet-destral de 70 cm de fulla i a tallar estelles pel foc; en Daniel s’aparta fent un salt, posa les mans a terra, molt més endavant… el moviment és clar, el cos i les cames segueixen el cap, una lleugeresa que només he vist en alguns primats; ho dic sense perjuri, ben al contrari, la fortalesa exquisida d’aquest nano em té encantada. La dels dos.

10.- Tinc la ment expansivament en suspensió

La memòria és la identitat i la identitat és allò que evoquem a través de la memòria. Fa molt poc em varen recordar que “els pensaments es diuen i els sentiments s’expressen”.
I jo dic que la memòria evocativa s’expressa.

Des d’aquí evoco una vida de sentits i records que sintetitzo ara i necessàriament a l’Àfrica. Àfrica fa olor a vida compartida a través dels fils del vent que voregen l’horografia humida, verda i calorífica; una circulació que es mescla amb els moviments dels cossos dels seus habitants, una sinestèsia dels sentits que ha proporcionat les eines necessàries per assaborir una tipologia de vida. Jo només sóc una observadora privilegiada per poder-ho expressar. I ho visc per compartir, per que la memòria de tots és la nostra identitat.

9.- La vida en coincidència

Dimarts –

Jajjajjajjaaja… jajajajja !!! Primer dictat amb francès de la meva vida… 0’00 … a saco, sense comprensió del text abans… jajaaj…

Arribo animada a casa, m’hi ha portat en Renau, és cuiner… li explicava qui és en Ferran Adrià… i bla bla bla bla… i que hi ha una noia del Quebec que s’hi estarà amb nosaltres… i que bla bla bla. Impressionant la cara que anava posant la quebequesa

mentre menjàvem el dinar de benvinguda… totes les formes que tenen a veure amb el fet de cuinar i menjar transformades (ja faré una crònica). Osti!, el que donen tres setmanes!, m’he habituat ben ràpidament, o ells a mi i en relació a les costums culturals, la qüestió és que he assumit com observadora preferent moltes actituds (llegir crònica “Dissabte de mercat” i “Ment en contradicció”). Cal dir a més, que la noia ja es trobarà amb part de la feina feta i no haurà de suportar cap pallissa d’un adult a un nen. Doncs ja som al dia següent, la quebequesa ha agafat un cop de calor amb febre i cap a la clínica. Jo crec, m’imagino, que la meva ment biològica és capaç de recordar estius espanyols i/o lleidatans per poder suportar la calor; us asseguro que el meu cos aguanta millor els 17 sota zero de La Seu!.

Adoro la pluja !

Doncs ja som a la tarda, arribo a la casa i em trobo el responsable del grup quebequès…, resulta que són un equip de professionals responsables de la sensibilització per la no violència de gènere i als infants, la formació als formadors togolesos la faran durant aquest estiu.

En fi, a veure cap a on tira tot plegat.

Doncs ja som a l’altre dia, la quebequesa ha marxat a una altra casa, encara no he entès perquè exactament; la substitueix una altra noia del mateix grup, togolesa i amb les mateixes costums culturals, la Brigitte es comporta com una seda amb els nens, parlen entre ells tot el dia éwé, tothom està encantat i aaau..!, anar fent.

8.- Kpalimé

No hi ha ciutat, hi ha una disgregació de gent i barris en una vall tropical. Una vall suau, sense cap estridència. Innombrables verds fulla, al fons, més enllà, un blau, un blau normal, tirant al blau perdut de la paleta, un blau que escalfa, escalfa molt, massa i que no dóna empenta al morè.
Extensió amb una referència, la carretera nacional n. 2 on en un punt hi ha la gendarmeria, ajuntament, un mercat, banc, església cristiano-catòlica “bonica”, un bar per estar-s’hi tranquil i el ciber. Més enllà, tot són camins… absolutament intransitables… o hiper-transitats de moltes persones caminant amunt i avall per estar-s’hi i molts nens estant-s’hi, dones, moltes dones carregades amb els nens a les espatlles amb o sense pes al cap, és absolutament indiferent, cossos tots marrons molt foscos, gallines, galls i pollets, cabres, cabrons i cabrits rondant per tot arreu. Més enllà, sonoritat de mesquites repartides, per tot arreu temples protestants, evangelistes i un carismàtic. Moltes estructures de fusta i herba seca, moltes estructures de maó, uralita i metall d’un sols pis per viure-hi entre el verd. Rieres que baixen baixant molta merda quan es saturen d’aigua de pluja quotidianament1. Molts clàxons de motos continuats i sense cap casc, cap línia
divisòria, cap zona direccional, cotxes de luxe o cotxes destarotats. I un cementiri tal qual sense avisar, sense cap tanca, cossos a terra. Sempre ens mirem.

Impaciència perquè hi ha més vida i mort, paciència amb essència que evoca a vida i mort;
essència per recol·lectar.

 

1 Encara no sé on es tiren les escombraries.