Conviure amb els maltractes

Osti…!, on són el 10.000 francs togolesos que havia separat per pagar el vestit nou togolès?…, no els trobo…, quin despiste…, wenooooo… .

Osti…!, aquí hi han menys bitllets dels que havia guardat, no?…, uiu uiii… … no sé… no sé… no?!; saps què…, separaré la pasta de tornada a Lomé (capital) a veure… no sé… … , quin despiiiiiste que porto, no?!

Osti…! aquí hi han menys bitllets!!! Joooeeer…, “em cabrejo i penso… la pasta de tornada a Lomé..”. Jooooeer no hi és!!!!! Surto de l’habitació mosca total i li dic a la Brigitte (la maltractadora de nens), si hi ha algú més que tingui la clau de la meva habitació; acabem l’Alain, la Brigitte i jo a la meva habitació parlant raonadament del què o qui pot fer aquests robatoris en comptagotes, em diu que no hi ha ningú amb les dues claus de la meva habitació; m’aconsella que quan esmorzi  tanqui la porta amb clau…, “mmmm, però si és al pati mateix”, li faig cas dos dies, al tercer deixo la porta oberta per que necessita ventilació en algun moment, això sí, em situo mentre esmorzo de cara a la porta d’entrada; de tota manera resta un petit angle mort. La Brigitte també em diu que ella em guardarà la pasta… … … … … “penso: aquesta dona té el control de tota la casa i desconfia de tot, a més té l’orgull d’aquelles persones que creuen ser respectables pel sols fet d’aparentar dignitat; si em desapareix més pasta l’enganxaré pels ovaris”. Accepto.

La meva germana m’aconsella que porti el passaport al Centre-ONG-ASTOVOT; li faig cas. Fastidiosament li haig d’anar demanant la pasta a la Brigitte. Em relaxo i passen els dies.

Un matí esmorzo tranquil·lament, ni me’n recordo de l’angle ni de res, com és habitual pregunto als nens si hi ha algú més a la casa, em diuen que l’Alain és a l’habitació – mai es compte la noia que passa tot el matí en un despatx que hi ha al costat de l’entrada principal, encara no sé que hi fa exactament -. Rento roba i em preparo la bossa…, osti! on és el telèfon de Catalunya…, busco per tota l’habitació escombraries incloses…, em cabrejo de veritat!!! I la pasta del moneder…, jooooeeer no hi és!!!! Mentre esmorzava el nen gran, en Gaetan, l’he vist anar cap a l’angle mort on hi ha també l’habitació de l’Alain. Vaig directament al gra i li dic a en Gaetan que em torni el telèfon… em diu que ell no sap res; vaig directament a la noia del despatx demandant informació, no ens entenem i en Gaetan em tradueix. Pregunto on és l’Alain, em diuen que ha sortit, el truco ningú em respon. En Gaetan plora. ESTIC DESOLADA ALHORA QUE CABREJADA. Marxo a ASTOVOT, el caminar em relaxa. Arribo i 15 minuts més tard exploto i li explico tot des del principi al coordinador, a en Fèlix. La Brigitte estar de viatge per un enterrament a Benin, jo sé que estar de retorn, la truca i aquesta li diu que en parlaran més tard, que ara no pot o alguna cosa semblant. Mobidon total al centre – entre els treballadors -. Li dic a en Fèlix que jo no dormo en aquella casa un sols dia més, hi estar dacord. Torno a “la casa de los horrores” a fer la maleta.

Arribo i estar la Brigitte, truco a en Fèlix… la Brigitte vol parlar amb ell abans que jo… i una merda!!; en Fèlix arriba en 5 minuts i marxen sols a parlar, la Brigitte m’ordena que entri a la casa… i una merda!!, però em Fèlix em diu que sí amb la mirada. Entro a l’habitació…, ostia santa!!! i el telèfon català al mig de l’habitació, a terra…, jooooeeer… … joooeeerrr…, l’agafo i surto
de la casa, on collons s’han fotut aquells dos…, intueixo que estan a la casa d’una amiga, hi vaig i… voilà, ara sóc jo la que ordeno que surti en Fèlix a una gent que corra pel pati, en Fèlix surt i li explico on he trobat el mòbil i que és l’obvietat i la prova de que algú de la casa – amb clau de la meva habitació -, és qui m’ha estat robant, que s’ha acollonit amb tot plegat i l’ha tornat…, així com si res… “penso: ESPECTACULAR la iniciativa estúpida del lladre!!!”. Marxo a l’habitació a fer la
maleta amb mitja hora, i dos minuts més tard apareix la Brigitte amb en Fèlix, un cosí i l’amigaveïna, volen fer una reunió amb mi, sentir versions i palar d’una manera civilitzava, perfecte!, és la manera !, mentre, arriba un altre membre d’ASTOVOT i entre les meves calcetes assecant-se com a decorat de fons, fem la que és la reunió més important de la meva vida i fins el dia d’avui en francès. No s’aclareix qui és la persona que em roba i per descomptat que queda clar que dic la
veritat…, per si quedava algun dubte. La Brigitte es disculpa davant de tothom i finalment em quedo una nit més.

Marxa tothom, m’estiro al llit ja sense mosquitera observant les meves calcetes.
Jo ho tinc clar qui m’ha traït, em cou al cor i a la ment!
El dia següent en Fèlix també ho té clar.
És l’Alain.
Amb la mirada el detesto durant 24 hores.
Mentre, la Brigitte no és capaç d’assimilar que els maltractaments infantils poden desencadenar,
aquestes i moltes altres actituds violentes en els adults.
En Fèlix em diu que mai més contractaran la casa i que a més, aquesta és una evidència…, resulta que una vegada havia passat un afer semblant.
Marxo de la casa tranquil·la, ni trista ni ja cabrejada. Ja s’ho faran. Només em sap greu pels dos nens de la casa.

16.- Assaborir a Kpalimé

Un pati d’entrada llueix la casa. La planta i l’estil de les activitats que s’hi fan recorden a les d’una convivència a l’aire lliure, és a dir estances a part (alguna amb bany) i un pati per cuinar i conviure.
Es cuina en aquest pati, a ran de terra i a foc de carbó; es menja a ran de terra en moments diferents i cada un de nosaltres pel seu compte, en un racó o dins d’una de les estances, jo ho faig en una tauleta del pati.

Assaborir a Kpalimé

Quan es cuina es prepara la cuina, literalment; taula de fusta a prop de terra i tamborets, estris de llautó, el foc de carbó, eines de fusta i cassoles de ferro; al matí allà on llueix el sol, al migdia i nit a prop del carbó i a on es deixen els estris, això és a l’habitació dels nens. Els caps de setmana sota del mango. Els menjars estrella són: la pâte, això és: blat de moro fet farina amb aigua, remenes i elabores una pasta insípida, una salsa picant a on es posa el peix que hi veieu en una de les fotos (es fregeix al màxim per conservar-se, es ven a piles per tot arreu), o gallina (que encara no he pogut saber com caram es quarteja), o carn de cabrit; i tanmateix la pâte es pot substituir per “le fou-fou”, això és: la pasta que s’elabora amb el tubèrcul del nyam, en un “mortier” – morter – gegant de fusta i amb un “pilon” – pal – gegant per picar el nyam (ho explico també a la crònica del “Recorregut”), les verdures es preparen gelatinosament… .

***

He decidit no fer crònica, us envio fotos. El tema el tinc suficientment treballat i suficientment apartat. Bàsicament es menja ràpid, a prop de terra i sempre amb les mans sucant d’aquí i d’allà; jo sóc l’única que fa servir collera o forquilla, ganivets no n’hi han per menjar.

S’assaboreix amb el cos a ran de terra.

Podeu veure les fotos a:

http://flic.kr/s/aHsjJBQMFF

15.- El recorregut

M’agrada agafar ritme quan aquest encara no s’ha transformat en una costum buida.
M’encanta aquest recorregut perquè és un encanteri a cada moment.

8 Del matí, fa calor sense asfixiar; giro a l’esquerra, a la dreta i seguidament passo per un “lloc” on hi he descobert que hi fan “le fou-fou1” i a on també la gent el menja; no té res a veure amb un bar ni amb un restaurant…, nens corrents per tocar-me la pell. Però abans de tot en Daniel m’ha dit adéu des de la cantonada on treballa venent gel en bosses de plàstics.

Giro a l’esquerra i enfilem tots un kilòmetre d’espectacle mutu.

Motos passant just al meu costat, a dreta els de la botigueta, una mica més enllà un taller mecànic venen gasolina amb botelles, més enllà els de les apostes, més enllà els nens sempre hi són apunt per saludant-me amb éwé, allà al final els de les teles i tots dient o cridant “yovo” “yovo”.

Quan tenia la ferida al genoll2 els vianants mirant-me-la detingudament. A la meva dreta es selecciona el cacau amb estores, es triga un matí… “yovo” “yovo”; els nois d’un altre taller mecànic no es cansen mai de saludar-me, passo l’església evangèlica i el taller on s’aprèn a cosir i a on les dones només donasses uniformades comparteixen vida, dones i només donasses fent el menjar per vendre’l, gent esmorzant, els homes de la ferreria “yovo” “yovo”… crec que s’han cansat ja. Un home em dóna la mà i em diu: “bounjour yovo” és un predicador. Finalment el taller on s’hi fan els vestits, ens em fet amigues, ella m’espera quan passo i jo si no hi és la busco.

Saludo a tothom que em saluda.

Giro la mirada i els veig a tots des de les alçades. He arribat al trencall a mà dreta, n’hi han dos, el primer l’estic agafant ara, el segon és ruta obligatòria; és més tranquil, sense quasi motos, nens que s’hi estan en patis cridant-me, dones feinejant i venent, camí de carro impracticable, un mango, cabrits, gallines i gossos, algun hort i fa molta calor vint minuts més tard. A l’ambient es comença a ensumar el carbó cremant-se. Trencalls que van aquí i allà. Estic al final, arribo i entro en un altre espectacle.

Jo sempre saludo.

 

1 És la pasta que es fa amb el tubèrcul del nyam; s’elabora en un “mortier” (morter) gegant de fusta i amb un “pilon”
(pal) gegant per picar el nyam. Normalment són les dones en grup que el treballen.
2 Vaig relliscar per un camí, hi tinc una ferida – quasi ja curada -, és de les que fan mal quan caus amb la bicicleta

14.- Olor a so vocal i terra – Olor a música, dansa i terra

Olor a so vocal i terra – Olor a música, dansa i terra – Essència habitada. Síntesi d’un so vocal musicat i dansat

Comença l’espectacle, l’agència de l’art: intenció, causa, resultat i transformació dels qui em rodegen.

La terra, essència externa sintetitzada en un llenguatge vocal, l’éwé, i aquest imbricat en una música corporal, moviment. L’éwé, l’escolto, un so que també oloro, degusto, veig i tacte-jo, és la sinestèsia; i és una eficàcia simbòlica perquè és útil com a via de comunicació emocional, és per tant una síntesi cultural.

Me les miro… joves, amigues…, s’estimen en éwé. Essència, tret semàntic per buscar i incorporar a la ment, pràctiques referents al cos. L’éwé.

L’espai estar intervingut pels qui habiten Kpalimé. Viure, per descomptat, és un procés històric encarnat en formes orgàniques fràgils i efímers movent-se i circulant per una superfície. Aquest fenomen és un procés de revelació i la clau dels significats estan en la manera com les aprenem. El coneixement basat en la percepció en cada cultura equival al que pot considerar-se com a una “ecologia sensible”.
Des d’aquí, essències per recol·lectar.
A fora, el Tam Tam. Dones cantant, homes cantant, tocant i exposant prèdiques, amb éwé, tots sobre una superfície de terra. Quan marxin seguiran parlant i movent-se, és un patró d’activitat i ritme, múltiples capes de significats per cobrir els seus entorns habitats. Capes imaginaries d’olors en l’espai intervingut…, cal imaginar-les per ser realitats. És record, memòria i identitat.

La poètica és una activitat social que es troba en el nexe d’afinitat permanent entre les persones i el món i que juga la seva part en la seva constitució mútua. I és per damunt de tot alguna cosa que serveix per viure en els límits.
Surto, ballo, toco terra. Una hora, dos… . Donasses que m’acompanyen i em parlen.

* * *

Em trobo en Renoud, li pregunto sobre el lèxic de les olors en éwé, resposta:
Odeur (francès) : Fêtê (éwé)
Mauvais odeur: Mélefêgnuidéwo
Bonne odeur: Fêtêgnuieto
No hi ha mot per fragància o perfum. Em comenta que valoren la bona olor a la cuina, concretament a gallina o a peix (per si no està en mal estat), però que no tenen mots concrets per designar les olors.

“… Una característica del sentit de l’olor en el nostre món modern i occidentals és l’esforç per recordar-les, la causa és que no formen part del nostre bagatge cultural com ho fan en altres cultures, així que no podem tampoc invocar-les amb la mateixa facilitat. A més, la impossibilitat de recordar-les està relacionada amb la manera com es categoritzen. Explicat
d’una altra manera, no hi ha un camp semàntic elaborat per a les olors en els nostre paquet cultural…”.

Tampoc en el dels éwé.

13.- L’Alain, la pissarra i jo

Em cuida, és la seva feina, però ho fa sense obligació;  jo ho sento així.

Es posa el despertador a les 3 de la matinada per estudiar, jo l’escolto, té els exàmens de la “selectivitat” a primers de juliol. És el sistema francès, jo he vist els exàmens, poca broma. He observat que a totes les cases hi ha una pissarra adherida al mur, s’estudia guix amb mà i apunts apunt de desfer-se entre el paper. L’Alain, té el fill, el Daniel, amb qui només conviu i no educa, casat amb una dona, la Charlein, amb la que es veu només de tant en tant; fa deures a l’aire lliure sempre somrient, sempre encantador.

7 Del matí, surto de l’habitació amb el cervell mig col·lapsat, necessito alguna cosa semblant al cafè, per variar no he dormit gaire1, i… l’Alain em torna a somriure mentre em desitja el bon dia, porta brusa suficientment acolorida i a conjunt amb els pantalons a mitja cama, es disposa amb un amic a fer matemàtiques; caminar fantàstic i segur, mirada intel·ligent controlant que no em falti de res.
Em passarà els apunts sobre el pensament togolès…, els he fullejat… : podríem arribar a dir que hi ha una semblança amb el pensament de Descola amb permís de Lévi-Strauss… … … vull dir que és similar a la pel·lícula de no-tanta-ficció d’Avatar2. També fan tota la filosofia grega i europea… i bla bla bla… .
Poca broma

6.30 De la tarda i arribo a casa, l’Alain està assegut al portal i abans d’entrar estar llegint, estar estudiant!, complicitat, si entra no pot estudiar, té una mare despòtica amb tots els homes de la casa.
Les 7 és de nit, surto de l’habitació… i em topo amb l’Alain!, tamboret i tauleta baixa sota la meva llum d’entrada estudiant com diu ell “la filo”.
Poca broma

* * *

Diumenge 8.30 del vespre, magnífica entrada de l’Alain a casa, obra la porta, baixa la rampa i sinuosament aparca la motoreta, porta un vestit-pantaló d’un sols color mostassa; tipas magnífic! Diu que ha anat a l’església.

1 Insomni, efecte secundari de la pastilla de la malària.
2 La poètica de l’ecologia sensible; Crònica de: Olor a so vocal i terra-Olor a música, dansa i terra. Essència habitada.
Síntesi d’un so vocal musicat i dansat.

12.- L’agrària

Feliç a la moto, ell condueix i jo gaudeixo; cooperativa agrària: gallines, porcs, cabres, qüis, conills i pavons, horts i més hort i un bon guiatge dels associats.

Arribem a una explotació privada de gallines, entrem i m’agafa amb fortalesa i ràpidament la mà, “som parella”, és l’única manera per poder accedir-hi.
Ambient tropical a la cascada, tres nois al darrera meu… jo no entenc, jo no sé, jo només capto; aire fresc, marxem i no sense donar-lis diners; em torna a agafar la mà fermament per protegirme; o per marcar el territori?

L’explotació de palmeres per un altre dia. En Nasser no és éwé, és del nord, és un kabre.
* * *
Microcrèdits a Togo i Banca Ètica a Europa… ; és per pensar-s’ho. Una palmera petita 100 francs togolesos, és a dir 0.152 € (1€ – 655.957 CFA). L’oli de palma s’exporta a tot Àfrica i al món. Inversió Total 3.000 € com a molt; recuperació amb 5 anys, tota l’explotació.

http://www.fececav.org – Oficina de microcrèdits a Togo

11.- Un moviment, un gest

Diumenge, primera hora, els nens no fan res, s’hi estan, estan avorrits. En Gaetan prepara el te, agafa un ganivet-destral de 70 cm de fulla i a tallar estelles pel foc; en Daniel s’aparta fent un salt, posa les mans a terra, molt més endavant… el moviment és clar, el cos i les cames segueixen el cap, una lleugeresa que només he vist en alguns primats; ho dic sense perjuri, ben al contrari, la fortalesa exquisida d’aquest nano em té encantada. La dels dos.