Conviure amb els maltractes

Osti…!, on són el 10.000 francs togolesos que havia separat per pagar el vestit nou togolès?…, no els trobo…, quin despiste…, wenooooo… .

Osti…!, aquí hi han menys bitllets dels que havia guardat, no?…, uiu uiii… … no sé… no sé… no?!; saps què…, separaré la pasta de tornada a Lomé (capital) a veure… no sé… … , quin despiiiiiste que porto, no?!

Osti…! aquí hi han menys bitllets!!! Joooeeer…, “em cabrejo i penso… la pasta de tornada a Lomé..”. Jooooeer no hi és!!!!! Surto de l’habitació mosca total i li dic a la Brigitte (la maltractadora de nens), si hi ha algú més que tingui la clau de la meva habitació; acabem l’Alain, la Brigitte i jo a la meva habitació parlant raonadament del què o qui pot fer aquests robatoris en comptagotes, em diu que no hi ha ningú amb les dues claus de la meva habitació; m’aconsella que quan esmorzi  tanqui la porta amb clau…, “mmmm, però si és al pati mateix”, li faig cas dos dies, al tercer deixo la porta oberta per que necessita ventilació en algun moment, això sí, em situo mentre esmorzo de cara a la porta d’entrada; de tota manera resta un petit angle mort. La Brigitte també em diu que ella em guardarà la pasta… … … … … “penso: aquesta dona té el control de tota la casa i desconfia de tot, a més té l’orgull d’aquelles persones que creuen ser respectables pel sols fet d’aparentar dignitat; si em desapareix més pasta l’enganxaré pels ovaris”. Accepto.

La meva germana m’aconsella que porti el passaport al Centre-ONG-ASTOVOT; li faig cas. Fastidiosament li haig d’anar demanant la pasta a la Brigitte. Em relaxo i passen els dies.

Un matí esmorzo tranquil·lament, ni me’n recordo de l’angle ni de res, com és habitual pregunto als nens si hi ha algú més a la casa, em diuen que l’Alain és a l’habitació – mai es compte la noia que passa tot el matí en un despatx que hi ha al costat de l’entrada principal, encara no sé que hi fa exactament -. Rento roba i em preparo la bossa…, osti! on és el telèfon de Catalunya…, busco per tota l’habitació escombraries incloses…, em cabrejo de veritat!!! I la pasta del moneder…, jooooeeer no hi és!!!! Mentre esmorzava el nen gran, en Gaetan, l’he vist anar cap a l’angle mort on hi ha també l’habitació de l’Alain. Vaig directament al gra i li dic a en Gaetan que em torni el telèfon… em diu que ell no sap res; vaig directament a la noia del despatx demandant informació, no ens entenem i en Gaetan em tradueix. Pregunto on és l’Alain, em diuen que ha sortit, el truco ningú em respon. En Gaetan plora. ESTIC DESOLADA ALHORA QUE CABREJADA. Marxo a ASTOVOT, el caminar em relaxa. Arribo i 15 minuts més tard exploto i li explico tot des del principi al coordinador, a en Fèlix. La Brigitte estar de viatge per un enterrament a Benin, jo sé que estar de retorn, la truca i aquesta li diu que en parlaran més tard, que ara no pot o alguna cosa semblant. Mobidon total al centre – entre els treballadors -. Li dic a en Fèlix que jo no dormo en aquella casa un sols dia més, hi estar dacord. Torno a “la casa de los horrores” a fer la maleta.

Arribo i estar la Brigitte, truco a en Fèlix… la Brigitte vol parlar amb ell abans que jo… i una merda!!; en Fèlix arriba en 5 minuts i marxen sols a parlar, la Brigitte m’ordena que entri a la casa… i una merda!!, però em Fèlix em diu que sí amb la mirada. Entro a l’habitació…, ostia santa!!! i el telèfon català al mig de l’habitació, a terra…, jooooeeer… … joooeeerrr…, l’agafo i surto
de la casa, on collons s’han fotut aquells dos…, intueixo que estan a la casa d’una amiga, hi vaig i… voilà, ara sóc jo la que ordeno que surti en Fèlix a una gent que corra pel pati, en Fèlix surt i li explico on he trobat el mòbil i que és l’obvietat i la prova de que algú de la casa – amb clau de la meva habitació -, és qui m’ha estat robant, que s’ha acollonit amb tot plegat i l’ha tornat…, així com si res… “penso: ESPECTACULAR la iniciativa estúpida del lladre!!!”. Marxo a l’habitació a fer la
maleta amb mitja hora, i dos minuts més tard apareix la Brigitte amb en Fèlix, un cosí i l’amigaveïna, volen fer una reunió amb mi, sentir versions i palar d’una manera civilitzava, perfecte!, és la manera !, mentre, arriba un altre membre d’ASTOVOT i entre les meves calcetes assecant-se com a decorat de fons, fem la que és la reunió més important de la meva vida i fins el dia d’avui en francès. No s’aclareix qui és la persona que em roba i per descomptat que queda clar que dic la
veritat…, per si quedava algun dubte. La Brigitte es disculpa davant de tothom i finalment em quedo una nit més.

Marxa tothom, m’estiro al llit ja sense mosquitera observant les meves calcetes.
Jo ho tinc clar qui m’ha traït, em cou al cor i a la ment!
El dia següent en Fèlix també ho té clar.
És l’Alain.
Amb la mirada el detesto durant 24 hores.
Mentre, la Brigitte no és capaç d’assimilar que els maltractaments infantils poden desencadenar,
aquestes i moltes altres actituds violentes en els adults.
En Fèlix em diu que mai més contractaran la casa i que a més, aquesta és una evidència…, resulta que una vegada havia passat un afer semblant.
Marxo de la casa tranquil·la, ni trista ni ja cabrejada. Ja s’ho faran. Només em sap greu pels dos nens de la casa.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s