7.- Il pleut

Avui hi han unes gallines corrents per la casa.
Al ciber… plassssssssss… s’envà l’electricitat de cop (quan no la connexió a Internet). Wenoooo… saps què?, vaig a comprar-me una xocolatina. Bufff, quin ambient de vent i pluja… ui uuiuiii… uiiiuuii.

Estar a punt de caure’n una impressionant!, no conec aquest ambient però començo a percebre que quan bufa el vent caurà el gran xàfec. Percebo també que hi ha molta gent pel carrer, aquí ningú córrer per res especial; jo aleshores tampoc. El noi de les sabates que em crida sempre està al mateix lloc amb la mercaderia a terra, el guarda de seguretat del banc tranquil com sempre, els militars que em diuen no sé què com sempre, el noi de l’altre costat de la calçada cridant-me “yovo” amb la mateixa naturalitat com sempre, les noietes del panís observant el meu caminar com sempre, el carrer del “paqui” hi ha una munió de gent en grupets venen gallines com sempre… observo una dona amb nen incorporat corrents… “perquè córrer aquesta dona?”, pujo els dos esglaons del “paqui” i darrera meu comença a diluvià tropicalment.

Tanquen portes i finestres, no puc veure els moviments dels qui estaven com sempre! Una dona amb nen s’arrapa a una finestra mig tancada. Menjo la xocolatina. Espero. Potser és una hora com dues com deu minuts. No és un “paqui” són uns indis i tenen… Nutela, quesitos “la vaca que riu”, oli d’oliva i Jack Daniels, Nivea, Dave, desodorant, arros indi, llenties i cigrons, teles i raspalls elèctrics… . Em proporcionaran una cosa que necessito i que no tenen.

Per cert, a fora plou i bufa el vent; la meva gent de sempre no sé el que han fet. Espero, observo i entren unes donasses i en surten. A fora, pel que plou plou poc, així que marxo amb la xocolatina a l’estomac. No res, rius de gent i d’aigua. Només cal habitar-hi. M’agrada caminar sota la poca pluja, em recorda a casa. Arribo a casa, l’Alain em rep amb un somriure.
Mengem, festa gran, han vingut els familiars del Quebec. Mengem la pate i les gallines. Mengem cada grup generacional en un lloc diferent de la casa.
Togo és una actitud imbricada en la natura.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s