15.- El recorregut

M’agrada agafar ritme quan aquest encara no s’ha transformat en una costum buida.
M’encanta aquest recorregut perquè és un encanteri a cada moment.

8 Del matí, fa calor sense asfixiar; giro a l’esquerra, a la dreta i seguidament passo per un “lloc” on hi he descobert que hi fan “le fou-fou1” i a on també la gent el menja; no té res a veure amb un bar ni amb un restaurant…, nens corrents per tocar-me la pell. Però abans de tot en Daniel m’ha dit adéu des de la cantonada on treballa venent gel en bosses de plàstics.

Giro a l’esquerra i enfilem tots un kilòmetre d’espectacle mutu.

Motos passant just al meu costat, a dreta els de la botigueta, una mica més enllà un taller mecànic venen gasolina amb botelles, més enllà els de les apostes, més enllà els nens sempre hi són apunt per saludant-me amb éwé, allà al final els de les teles i tots dient o cridant “yovo” “yovo”.

Quan tenia la ferida al genoll2 els vianants mirant-me-la detingudament. A la meva dreta es selecciona el cacau amb estores, es triga un matí… “yovo” “yovo”; els nois d’un altre taller mecànic no es cansen mai de saludar-me, passo l’església evangèlica i el taller on s’aprèn a cosir i a on les dones només donasses uniformades comparteixen vida, dones i només donasses fent el menjar per vendre’l, gent esmorzant, els homes de la ferreria “yovo” “yovo”… crec que s’han cansat ja. Un home em dóna la mà i em diu: “bounjour yovo” és un predicador. Finalment el taller on s’hi fan els vestits, ens em fet amigues, ella m’espera quan passo i jo si no hi és la busco.

Saludo a tothom que em saluda.

Giro la mirada i els veig a tots des de les alçades. He arribat al trencall a mà dreta, n’hi han dos, el primer l’estic agafant ara, el segon és ruta obligatòria; és més tranquil, sense quasi motos, nens que s’hi estan en patis cridant-me, dones feinejant i venent, camí de carro impracticable, un mango, cabrits, gallines i gossos, algun hort i fa molta calor vint minuts més tard. A l’ambient es comença a ensumar el carbó cremant-se. Trencalls que van aquí i allà. Estic al final, arribo i entro en un altre espectacle.

Jo sempre saludo.

 

1 És la pasta que es fa amb el tubèrcul del nyam; s’elabora en un “mortier” (morter) gegant de fusta i amb un “pilon”
(pal) gegant per picar el nyam. Normalment són les dones en grup que el treballen.
2 Vaig relliscar per un camí, hi tinc una ferida – quasi ja curada -, és de les que fan mal quan caus amb la bicicleta

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s