14.- Olor a so vocal i terra – Olor a música, dansa i terra

Olor a so vocal i terra – Olor a música, dansa i terra – Essència habitada. Síntesi d’un so vocal musicat i dansat

Comença l’espectacle, l’agència de l’art: intenció, causa, resultat i transformació dels qui em rodegen.

La terra, essència externa sintetitzada en un llenguatge vocal, l’éwé, i aquest imbricat en una música corporal, moviment. L’éwé, l’escolto, un so que també oloro, degusto, veig i tacte-jo, és la sinestèsia; i és una eficàcia simbòlica perquè és útil com a via de comunicació emocional, és per tant una síntesi cultural.

Me les miro… joves, amigues…, s’estimen en éwé. Essència, tret semàntic per buscar i incorporar a la ment, pràctiques referents al cos. L’éwé.

L’espai estar intervingut pels qui habiten Kpalimé. Viure, per descomptat, és un procés històric encarnat en formes orgàniques fràgils i efímers movent-se i circulant per una superfície. Aquest fenomen és un procés de revelació i la clau dels significats estan en la manera com les aprenem. El coneixement basat en la percepció en cada cultura equival al que pot considerar-se com a una “ecologia sensible”.
Des d’aquí, essències per recol·lectar.
A fora, el Tam Tam. Dones cantant, homes cantant, tocant i exposant prèdiques, amb éwé, tots sobre una superfície de terra. Quan marxin seguiran parlant i movent-se, és un patró d’activitat i ritme, múltiples capes de significats per cobrir els seus entorns habitats. Capes imaginaries d’olors en l’espai intervingut…, cal imaginar-les per ser realitats. És record, memòria i identitat.

La poètica és una activitat social que es troba en el nexe d’afinitat permanent entre les persones i el món i que juga la seva part en la seva constitució mútua. I és per damunt de tot alguna cosa que serveix per viure en els límits.
Surto, ballo, toco terra. Una hora, dos… . Donasses que m’acompanyen i em parlen.

* * *

Em trobo en Renoud, li pregunto sobre el lèxic de les olors en éwé, resposta:
Odeur (francès) : Fêtê (éwé)
Mauvais odeur: Mélefêgnuidéwo
Bonne odeur: Fêtêgnuieto
No hi ha mot per fragància o perfum. Em comenta que valoren la bona olor a la cuina, concretament a gallina o a peix (per si no està en mal estat), però que no tenen mots concrets per designar les olors.

“… Una característica del sentit de l’olor en el nostre món modern i occidentals és l’esforç per recordar-les, la causa és que no formen part del nostre bagatge cultural com ho fan en altres cultures, així que no podem tampoc invocar-les amb la mateixa facilitat. A més, la impossibilitat de recordar-les està relacionada amb la manera com es categoritzen. Explicat
d’una altra manera, no hi ha un camp semàntic elaborat per a les olors en els nostre paquet cultural…”.

Tampoc en el dels éwé.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s