10.- Tinc la ment expansivament en suspensió

La memòria és la identitat i la identitat és allò que evoquem a través de la memòria. Fa molt poc em varen recordar que “els pensaments es diuen i els sentiments s’expressen”.
I jo dic que la memòria evocativa s’expressa.

Des d’aquí evoco una vida de sentits i records que sintetitzo ara i necessàriament a l’Àfrica. Àfrica fa olor a vida compartida a través dels fils del vent que voregen l’horografia humida, verda i calorífica; una circulació que es mescla amb els moviments dels cossos dels seus habitants, una sinestèsia dels sentits que ha proporcionat les eines necessàries per assaborir una tipologia de vida. Jo només sóc una observadora privilegiada per poder-ho expressar. I ho visc per compartir, per que la memòria de tots és la nostra identitat.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s