XIII Crònica

Escopofília (1)* o molts fotogrames… o millor: un fotoholograma; però… a Guadalajara

Observo:
xarxa elèctrica ruinosa-cutre de la ciutat; un home amb cadira de rodes vella dirigint un aparcament al costat mateix de la via pública (no cobra ni un sou ni un subsidi); línies divisòries dels cotxes esborrades; passos de peatons quasi inexistents; servei de consigna manual per bosses a la biblioteca de la facultat; sanció amb efectiu per cada dia de retard en el retorn dels llibres del préstec bibliotecari de la UdG; ulls molts pintats; baranes amb brutícia invisible; gossos “canixe” sempre bordant dins “los jardincitos de las casas”; menjadors a la via pública; cotxes “pikup” de la “policía Federal” amb homes armats fins les orelles que em repassen; alguns companys que volen ajudar-me; moltes noies amb nens a coll embolicats amb mantes; un company que va consultant facebook mentre una companya fa una presentació (“somos seis en el salon”), riures i comentaris, un ambient distès; cotxes que no s’esperen a que passi el carrer; una botiga al major en el pati de casa meva (“es el hermano de Ofelia, mi casera”) piles de roba escampades, a vegades visites inesperades al vespre; parelles acaronant-se; esgotament en les mirades; ja no sento moltes de les olors que em produïen rebuig; les sandàlies les estic utilitzant el dia 28 de novembre del 2010; pocs lavabos amb sabó per rentar-se les mans; la regle la tinc més regular; el perruquer convidant-me “el sabado noche en un sitio fresa”; “comida chatarra para los pobres”, “violència simbòlica” a ple rendiment a Tapatilandia; gent amb bates blanques pel carrer (…) són metges; cues per anar-se a confessar; “templos” a rebentar els diumenges; quan menys t’ho esperes… pam… “una persona santiguandose”; sensació d’inseguretat/por i que no em paralitza, de tant en tant; cinema de molta qualitat cent per cent mexicà i gratuït en el MAZ – Museo de arte de Zapopan -; coneguts que es fan amics efímers, coneguts que no se si es faran més amics; els ulls i la mirada de…, les mans de…; vides de subsistència; polítics narcotraficats (no em puc imaginar la Camacho, l’Herrera o qualsevol altre “narcotrafiqueando por allí” – per posar un exemple sense cridar al mal temps – és així gent, pensem-hi); enviant 15 emilios a una professora per que em faci cas – no em respon, ha desaparegut del mapa, un misteri, no m’ha enviat ni la meitat de la feina que havia de fer, sóc la única alumna matriculada -; apareixent en una festa “de acción de gracias” a casa d’unes ianquis; es veu que hi ha un grup de catalans que només fan que fer excursions pels voltants – “sobretot que no es perdin les arrels…” -; una nevera buida; dues olleres noves o semi-noves…; uns canalons de Barcelona que l’Eduardo em prepara cada mes (un gran personatge); una botigueta amb roba guai; un jipi argentí amb “abalorios” fantàstics; Huicholes (2)* venent huicholerias, i vestits amb la indumentària adequada; ciutat més col•lapsada “por unos gigantes franceses”; el meu company avorrint-se, posa el cap sobre la taula, de costat, mig adormit mentre un altre company fa una presentació (“somos 4 en el salón”); esperant un emilio que no arriba o no arribarà mai; esperant el paquet de la Montse; cases-barraques, cases-castells; més gossos; motos amb un ninet i un o dos adults sense casc; pepinos… perdó cogombres brillants (que els hi tiren ?); fent treballs i més treballs no programats; adolescents que posen la compra en bosses (no cobren un sou) i que han estat escollits entre els millors de la classe per poder fer aquesta “feina” en el Wal-Mart; un emilio amb textos d’etnomusicologia que no se m’envia, també el programa d’una assignatura; una professora que en un altre moment potser ens haguéssim fet amigues; em prenc vitamines; “ya has ido a… ya has comido … ya has visto… “; “zona rosa para mujeres” en el metro; Ajijic, poble a la ribera de llac Chapala amb 80.000 ianquis residents – l’Obama, cames ajudeu-me, a fer campanya electoral -; la riera pudenta que miro cada dia; copisteria-copisteres a vegades eficaces, a vegades gens, “ahorita ahorita ahorita ahorita ahorita ahorita…” a vegades sí es “ahora”; cap conegut espanyol-català… millor…, exceptuant el catedràtic i la doctora; una cadira que em deixa l’espatlle adolorida; inauguració a la OPA – “Oficina para Proyectos Artísticos”-, per la ubicació es el meu lloc preferit, és una “atalaya” al centre de la ciutat, gent normal, algun personajillo i fent coneguts, la cervesa boníssima; inauguració al MAZ; “ya, el miércoles a las 10 puro bikinitito”; molts cartells per la universitat amb insígnies comunistes; cafè a la Sussi amb contaminació i bona conversa; hi ha gent que va amb mascaretes pel carrer; preparant el retorn; compartint el final; una nineta em demana caritat amb un gotet; sense fer el document per poder entrar en el màster, per si…; “me gusta porque tienes conceptología y dialogía”; “apenas he tenido chanse para abrir el correo”; als nassos, penjada amb celo, una base nitrogenada – citocina, guanina, adenina i timina… sucre i fosfat -; una capa fina grisa de “smog” – super-contaminació – cada dia dipositada a sobre la taula de la cuina; pensant que haig de retallar despeses… no ho faig; crisi… quina crisi ?… europea, dels països colonialistes, mundial, dels rics, pels pobres, dominació simbòlica… dominats espantats… crisi… si-us-plau que algú inventi una altra paraula per determinar el fenomen !… obrim el camp semàntic… “biopoder”… bioquè… biocrisi…; estic en el cafè de “les olors”, miro la tele per que fan el Barça-Madrid… el Piqué és igualet al cantant dels Manel; teclat blanc super-brut; dibuixos/mapes… “mapeando 1000 Guadalajara(s)”; vull olorar la neu quan cau entre els arbres del bosc!; vull dormir al bosc!; sirenes d’ambulàncies o policies sempre a la llunyania; “camiones” 633 631 275 a 275 b 275 30 a “colonia moderna” 50 a 50 b… condensació; cigarros a 3 pesos, 0’15 cèntims d’€; universitat de Belles Arts en el mateix espai que la llicenciatura d’Arts Escèniques… m’encanta!; gent que desapareix, gent que conec; peus bruts “en el camión”; “¿me regala su hora?”; “el chiste es que tienes que hacer una cola para poder acceder a… “; “ecologia urbana: la verdad es que es sencillo, no tiene demasiado chiste”; cap de setmana a “huicholandia”: “peyotes esperando su turno”, un espai Tot ordenat; una platja del Pacífic… en el Puerto de St. Blas … dels Manà; m’he fet més vella i més bella…; un huitzitzilin que veig cada dia (colibrí amb llengua nahuatl o llengua mexicana…); uns escarbats immensos i voladors que fa dies que no apareixen, unes formiguetes que tampoc; unes amigues europees amb més poder adquisitiu que jo; la beca de l’AGAUR que encara no s’ha resolt, el dia 15 de desembre farà 6 mesos, tal dia prescriu; el portàtil amb internet… quina gran invenció!; saturació en el facebook… aviat tornaré; “… ueiiii que pasooooo que no llamaron ??!! (…) aaaahhh no seeeee… otro día”; burro-cracia i més burro-cracia; fotos i més fotos; sense feina quan torni; em presento a l’Eudald Carbonell… parlo català a Guadalajara, quan de temps! (…) amb bona companyia; un calendari on els diumenges estan els primers de la setmana… l’he tirat després de tres mesos, em confonia; tres mesos i mig sense aigua potable per l’aixeta i bevent aigua embotellada des de fa mesos; llum d’estiu per despertar-me cada dia; fred d’hivern ?!, però si és la fresqueta del carreronet del Plana a l’estiu !; “belenes, muñecos del <> inflables, trineos, nieve en polvo sintética indiscriminadamnete por todos sitios en los centros comerciales, <>, murales de luces de mil colores en las fachadas y arboles navideños a 30 grados sobre cero”; “el criollo confundido: hace 200 años que saquea México, éste es el problema de acá”, merci Alejandra (3)*; “¿medicina amiga?, ¿se le ofrece medicina?…” mentre anava per un carrer semi-cèntric; molts grups i molts grups d’homes netejant els vidres dels cotxes, molts homes netejant cotxes… sempre a mà… sempre calderilla sempre a punt… al final cara de pòquer a punt… buffffff… exhaurida; mirades reiteratives capa mi, claxonades de cotxes i xiulets; frijoles, llenties, ous, llet i formatge; “tortas tostadas” i cereals; fruita, bròquil i carbassó; cartes que triguen mes i mig a arribar; skype(s) al instant; tinc ganes de veure en Pau; no tot són modismes amb petitet… com “cortadito”, a vegades també s’afegeixen els modismes “-azo” o “-ona”, “semaforazo”, “es una señorona ya madurona”, “el bicentenario…. con la Historia Oral se sabe que todo es una mentirona”; UN DRAMA: “PASAR AL OTRO LADO”, 3.326 km de mur entre Mèxic i els Estat Units, millor dir una TRAGÈDIA; i… bla; bla; bla…; i …

una cançó: Don’t hurt yourself de la segona època de Marillion escoltada en “el camión”… de cop em vaig adonar… però… per comprensió i harmonia entre els set xakres: hi ha un lloc, un espai mapejat, una música dansada, una regió… un ambient, unes relacions socials, uns colors i uns gràfics, una llengua, uns habitacles, una política i una economia, unes creences i sobretot unes lleis “acomodadas” en un context… . El càntic és la part del tot del mite…; a veure… l’existencialisme de Lévi-Strauss…, alguna analogia amb la “xuringa” del poble aborigen australià…, alguna cosa es va posar en ordre i calia retenir-la… serà qüestió de posar-se a fer feina. (Ara que hi penso… la síntesi evolutiva de l’espècie humana és la capacitat simbòlica, és la que la caracteritza).

(Vegeu: el pare de l’antropologia cultural nord-americana: Franz Boas – Teoría de las Concepciones del mundo. Madrid: Ed. Alianza; Lévi-Srauss, C. (1985): “Història i dialèctica”, a El Pensament Salvatge. Barcelona: Ed. Edicions 62. [Traducció de Miquel Martí i Pol ; edició i pròleg a cura de Josep R. Llobera]; i… ).


(1)* Escopofília: segons l’enciclopèdia catalana: desig fort o habitud de contemplar actes sexuals o, simplement, persones nues. Però molts sabeu que a La Reina es fan sessions d’escopofília que no són el que explicita l’enciclopèdia catalana. Així que com usurària no molt usual de les sessions, però coneixedora del que s’hi exhibeix en format audiovisual, faig honors a l’escopofília de La Reina, per que sempre he cregut que significava més aviat els límits visuals, o més ben dit, els límits mentals i emocionals que un pot percebre en un període de temps curt d’un fet repulsiu, o fet extraordinàriament bell; per que sí, em quedo amb aquesta idea, encara que ara que hi penso… entre el rebuig i el plaer, entre un i altre, en els límits existeix una fina frontera plena de matisos on un s’hi pot recrear segons els desitjos… i el cinema n’és un bon paradigma.
– paradigma: segons l’enciclopèdia catalana: en la teoria platònica, model perfecte i immutable pertanyent al món de les idees, a imatge del qual són fets els objectes del món sensible.

Un exemple d’aquest paradigma són les projeccions mentals/imatges possibles entre les relacions socials… vull dir, el que un llegeix, el que un escolta, el que un veu, el … .
Els límits són frontissa per a la recerca.


(2)* Huicholes: el poble indígena que intenta mantindre la cultura a la zona de Mèxic que estic jo, Jalisco-Nayarit… (territori a grosso modo)

Per cert, no hi han etnografies (un gruix) amb profunditat històrica sobre tot el transcurs dels 200 anys d’independència mexicana com a Nació-Estat… tota… (segons el Catedràtic); no vull dir de Chiapes… huicholes… mayas … etc etc… .

(3)* Els Criollos són els descendents dels Colonitzadors de la “Nueva España” que encara tenen totes les “aciendas” i el poder econòmic i polític; a grosso modo volen estar “nets de sang”, és a dir que no es volen procrear amb les persones dels pobles indígenes… racisme del de debò.
L’Alejandra és criolla, per molt que li “pesi”, m’ho explica, per que és així, per que així m’ho ha comunicat; merci un altre cop.

Per acabar; en l’anterior crònica hi afegeixo:
a) L’ajut inesgotable de la Marta amb les seves aportacions contundents sobre les contingències de la vida en general, i per buscar-me informació sobre les teories feministes/queer; també moltes gracies.
b) Sobre la “modernització accelerada” veure millor: Daniel Halévy : Essai sur l’accélération de l’Histoire, publicat després de la Segona Guerra Mundial, al 1948. (Un altre cop, merci Alice)

Sempre penso que es l’última crònica… .
Per qui em va donar la idea, per qui no m’ho va demanar (pràcticament tothom) i han estat a l’altre costat incondicionalment donant suport, pels qui encara no han llegit res i pels qui potser algun dia sí ho faran, merci.

Besos
Licenciada Maricelys

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s