VI Crònica

Estic asseguda al llit de l’habitació d’un hotel al DF, Mèxic Districte Federal.
De taló de fons, 25 milions de persones en un “llano” a 2250 m.

1er, 2on, 3er i 4art món en una mateixa superfície… . Els termes encunyats es refereixen a unes categories econòmiques, però també ho són del lloc i el territori; aleshores jo em pregunto, si tothom utilitza el mateix espai públic per circular per aquesta mega-ciutat, i tenint en compte que el fet es produeix en diferents temps, i a més, cada grup i/o individu el significa d’una manera diferent…, no és aleshores un 5è món aquest espai ?.
El DF és l’altre Mèxic; és l’altre forma de fer ciutat.

Avui i ahir, he estat convidada al primer congrés d’antropòlegs catalans que treballen a Mèxic.
Avui i ahir he estat amb 13 Doctors que fan la seva feina a Mèxic – el que més anys fa 60, el que menys 10 -.

Què fa una neòfita en mig d’un més que consolidats grup professional ?, que fa un “cadell en mig de les bèsties” ?; començar de 0.

Avui i ahir he observat i entès què vol dir tenir nivell professional a Mèxic.
Avui i ahir no he estat en un congrés, he estat en una trobada familiar… ; ha estat genial !.

Avui he après que: sé el que sé, però que no sé res.
Avui he après que la UB és un lloc massa petit petit petit … però que com ens acostuma a caracteritzar, amb feina molt ben feta mercès a la capacitat d’innovació dels qui hi feinegen.
Avui he après que Mèxic és un gran lloc per professionalitzar a un antropòleg…, i a tot el personal de les humanitats i les ciències socials; també als de les tecnològiques.

Avui alguna cosa s’ha posat al seu lloc.

Avui he sentit 40 mexicans cantant la Flama del Canigó.
Avui m’han fet aixecar de la cadira quan l’Orfeó Català ha cantat el Cant de la Senyera… mmm ?!
Avui he comprès que a algunes i alguns, l’enyorança i l’esperança els converteix en subjectes al servei d’un temps viscut en dis/sintonia…, potser hi estem tots en aquest estat, despèn dels referents.

Avui ha esta un bon dia.

Demà Frida Kalho, un altre dia magnífic m’espera, ajudar a ordenar la vida sentida d’uns amics/amigues.

Demà, passat el matí, torno a “tapatilandia”… “uno debe saber anidar en la tormenta”. (Merci Guillermo)

Casa Azul, Museu Frida Kalho.

“¿Quien diría que las manchas viven y ayudan a vivir? Tinta, sangre, olor […]
¿Qué haría yo sin lo absurdo y lo fugaz?”
Frida Kalho

Us convido a veure el bloc. En un dels meus passejos descobrint la ciutat he trobat en una sola hectàrea tres pelegrinatges: un, al centre d’art contemporani de Zapopan – per fi !!!!!!!!!!!! -; dos, la basílica de Zapopan a rebentar de gent; tres, el Museu dels Huicholes.
Zapopan és el municipi adherit a Guadalajara, “l’abraça”, pertany a aquesta ciutat i és el lloc on visc jo.

He modificat una mica la crònica de les olors al final del text.

Fins la propera.
Meri

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s