IV Crònica

Imagineu una esfera damunt vostre enorme, un oceà que no s’acaba mai…, ni a dreta ni esquerra ni davant ni al darrera…, uns núvols que emergeixen de tot arreu per damunt vostre; imagineu un espai per la superfície de la terra sense cap referència geogràfica, cap costa, res que puja a munt ni avall, cap muntanya per adquirir coordenades, cap riu… “la laguna” queda massa lluny; imagineu-vos transitant per un lloc on no hi han línies ordenades que vertebrin una manera de circular per la vida urbana, només alguna plaça o nus viari, alguna església, algun centre comercial que alternativament sense cap consens va sorgint mentre circules; imagineu un altre oceà al vostre voltant, on els sentits perceben un altre immensitat, però aquesta vegada no de cel transparent sinó de tintes apagades. Aquest és el lloc de cosmovisió dels tapatios, és a dir dels habitants de Guadalajara contemporanis. Ara és també el meu.
Guadalajara devia ser un lloc meravellós per viure-hi abans de la ferocitat capitalista. Com es pot captar i ordenar aquesta immensitat… ?, l’home sempre pensa bé… (merci, Lévi-Strauss).

Dissabte en busca d’una llum per estudiar. Estic en una botiga on m’he hagut de fer unes fotos super-especials -“tamaño infantil” -, per treure’m la FM-3, és a dir la “formula migratoria para estudiantes”. Li pregunto a la senyora dependenta.
Jo – ¿perdone, usted sabria alguna tienda por aquí cerca donde comprar una lámpara ?
Senyora – sí claroooo, ahorita va pa ca derecho y allà en la esquina de donde Pelayo, tuerza y a tres cuadras a la parte de allà lo encontrarà señorita, en una esquina pues.
(Cal dir que la senyora anava gesticulant mentre m’explicava…, però no coincidia amb la direcció de la seva mirada; decideixo intuitivament fer cas a la seva mirada).
Jo – Es decir, sigo adelante por esta misma calle y cuando llegue a la esquina de la calle Pelayo…, perdone, a cuantas cuadras me ha dicho usted que está la calle Pelayo … ?
Senyora – … a dos cuadras.
Jo – … entonces giro a mano derecha y a tres quadras en la parte de mas a bajo, de el otro lado también en una esquina encuentro la tienda de lámparas.
(Jo també gesticulava)
Senyora – claroooo señorita, claro.
Jo – bueno, pues muchas gracias.
Senyora – a sus oooordenes señorita.

La “lámpara” amb mexicà és la bombeta, la “lámpara” que volia jo era un “foco”; no vaig trobar cap llum d’estudi, la botiga sí, després de caminar 10 minuts mentre em vaig topar la manifestació de comunitats indígenes que tinc penjat al bloc.
Fa pràcticament un mes que estic a “Tapatilandia”, encara no he trobat ningú que m’indiqués d’una manera… , ordenada… no és la paraula… , pre/dissenyada en la ment…, és a dir, que em transmeti algun indici de que té adquirida la capacitació mental d’un mapa visual aeri, amb indicadors de referència ben retinguts en la memòria, i que això mateix pugui comunicar-ho amb més o menys correcció… . És que ni posant davant un mapa urbà de Guadalajara… també es perden… no saben ni situar-se en el mapa !!.
Si l’home sempre pensa bé, serà que jo encara haig d’aprendre a pensar bé en “el país dels tapatíos”.

No cal dir-vos que… “no cunda el pánico”… no torno per Nadal a menjar els torrons (de moment), encara que: la ciutat m’ha des/angelet del tot; ni tampoc torno aquesta setmana propera, malgrat la sensació d’isolament que he experimentat amb una al•lèrgia de collons que m’ha acollonit. A més, no cal dir que estic aprenen, per que estic condensant, aplicant i capacitant tot el que he après a la UB com antropòloga.

Merci pel suport rebut en tot plegat.
“ahora pues, si gustan me escriben”
Meri

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s