I Crònica

Correu escrit tal com em raja de la ment.

Osti, però aquest país no és dels que estan “en vias de dessarrollo” !!!!!!!!!!!!! (com vaig dir en el facebook)
Molt bones, eps …. de moment és durillo… quantes coses noves !!!!!…. però com a bona antropòloga el xoc és absolutament fantàstic !; personalment és fa feixuc.

Us explico: avui he anat a la Universitat, tot bé, tenim tots els universitaris d’intercanvi un bon recolzament… aquest matí, en una sala 100 personatges “gringos”, escoltant els passos que em de fer. La universitat m’encanta, té campus amb arbres, i tauletes per descansar i menjar, tot són mòduls de les diferents especialitats; he parlat amb el coordinador d’antropologia… quin paio més caxondo, tenia dubtes i me’ls ha especificat super be. I l’altre notícia és la següent: ja tinc habitació…, me l’ha ofert el coordinador dels intercanvis, m’he entès amb la seva dona, l’Ofelia, aquesta una mexicana molt amable…, viuré a sobre d’ells en un espai independent… (hi ha un inconvenient, no tinc cuina…, però m’han promès una estufa – fogonet -, nevera, i microones en un espai separat), la colectividad – el barri – és benestant, per nosaltres seria justet, justet; estic preocupadíssima amb el menjar, aquí tot és gras, NO picant, la dona del professor ja m’ha dit que m’ajudaria a buscar menjar vegetarià.

Aquí impera el desordre en l’espai públic… i m’encanta com antropòloga !!!!, tot plegat és desendressat, i si voleu brut…, m’hi haig d’acostumar a aquesta classificació (va pels antropòlegs). He comensat a comprobar que hi ha gent molt maca, formada i que lluiten per un país millor… i per que els polítics no s’embutxaquin els diners… com em diu la meva nova mestressa Ofelia… (a que ens recorda el comentari… a nosaltres potser ? ), però aquí és impressionant, carrers amb mil forats, deixats…, un espai públic que fa pudor i molt contaminat… , hi ha moments que em venen bafarades de fum dels cotxes i no puc respirar, aquests campen al seu aire, sense carrils, els vianants creuem la via pública com podem, no hi ha quasi semàfors per nosaltres, la gent va sense casc de la moto, mil persones dins un cotxe…, els camions – autobusos – són un desastre… i corren !!! mare meva !!!! i n’hi ha molts de cada numero i són petits !!!; es ven menjar pel carrer molt i molt dubtós pel que fa a les condicions higièniques… a mi segur que m’agafa un colapse estomacal si només en tastés una mica; la vida és fa més al carrer…, la gent no va tant neta ni perfumada… , serà que no hi ha aigua calenta, o té a veure amb les classificacions, als límits l’ordre… (ens em de referir a la gran Mary Douglas, per dir la que més m’agrada, – va pels antropòlegs -).

I sí, es nota que soc gringa… canto al mig del carrer, no hi ha turistes, ni en general gent que tendeixi a les nostres faccions.
Fa molta, molta calor…, que faig amb tanta roba per abrigar-me a la maleta, si la Ofelia m’ha comentat que no baixem dels 15 graus en tot l’any … ?.
Tinc vacances escolars tots els Nadals i fins el 2 de febrer, així que les i els intrèpids que puguin acostar-s’hi, ja ho saben, els espero.
Prometo el Bloc

Meri

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s